El català, a diferència d'altres llengües
considerades minoritàries, se situa entre les llengües
europees de demografia mitjana:
Pel seu estatus jurídic. És oficial
en un estat sobirà (Andorra) i, al costat del castellà,
en tres comunitats autònomes espanyoles, fet que
comporta una presència significativa a l’Administració
pública i el seu ensenyament obligatori en el sistema
educatiu.
Per la seva demografia. El català és
la setena llengua de la Unió Europea. El nombre de
persones que el parlen és superior al de les que
parlen finès o danès, i equiparable al de
les que parlen suec, grec o portuguès a Europa.
Per la seva situació sociolingüística.
Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat.
L’entenen el 95% dels ciutadans d’Andorra, Catalunya
i les Illes Balears i més del 80% dels del País
Valencià. A més, els qui fixen la seva residència
en aquests territoris tendeixen a aprendre’l i a fer-lo
servir en les relacions públiques i fins i tot familiars.
Per la seva tradició i vitalitat literària.
Compta amb textos escrits, ininterrompudament, des del segle
XI i actualment compta amb més de 1.200 autors literaris
vius (Institució
de les Lletres Catalanes).
Pel seu equipament lingüístic. És
una llengua plenament codificada normativitzada i estandarditzada
amb un total consens acadèmic. Compta amb una autoritat
lingüística reconeguda (l'Institut
d'Estudis Catalans ) i els seus recursos lingüístics
i estudis sobre gramàtica, lexicografia, etimologia,
dialectologia, terminologia, història de la llengua
o onomàstica, són comparables als de les grans
llengües. Disposa d'un diccionari normatiu i d'un gran
nombre de diccionaris de definicions, així com diccionaris
d’equivalències de les llengües més
difoses del món, com són l’anglès,
el castellà, el francès, l’alemany,
el rus o el xinès. A més el català
té una notable capacitat d’elaboració
i difusió de neologismes i un sistema organitzat
per a la seva normalització per mitjà del
Centre de Terminologia TERMCAT.
L’Institut Ramon Llull és
un consorci integrat per la Generalitat
de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans que forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pels governs andorrà, balear i català que té la seu a Andorra.